Imatge aleatoria de capçalera

diumenge, 25 de febrer de 2007

Primera sessió

Joc nou, campanya nova, personatges nous, noves regles, nous fòtils per les partides i jo que acabo de ser pare de nou. Moooltes novetats.
Amb tantes novetats era difícil que la partida funcionés com un esperava, la sensació que vaig tenir al final és que la partida va rutllar, va ser una bona introducció (encara en falta la segona part) però vaig sortir amb la sensació que podria haver anat molt millor. Consideracions:
-Partida lineal. La partida era totalment lineal, crec que hauria funcionat millor si hagués donat varies opcions, encara que fossin virtuals i així donar la sensació de llibertat d’elecció.
-Síndrome del cap enterrat a dins un manual. Quan jugo jo també ho faig sovint, em poso a llegir un manual per estar a punt i així quan em toqui actuar ho faré ràpidament. El que em molesta és quan algú enterra el cap a dins el manual i no el treu ni quan els hi toca! O bé veus perfectament que no t’escolten i mira que t’has currat la descripció! Llegir manuals a les partides sí, però estant atent al que hi passa.
-Ritme. No vaig acabar d’aconseguir generar el ritme adequat. La meva idea era ritme frenètic mentre sonava l’alarma, calma tensa a dins el complex abandonat i altre cop ritme frenètic en sortir a l’exterior al mig del combat. Al final tot va tenir el mateix ritme i sobretot no vaig ser capaç de generar la calma tensa que pretenia.
-Rol musical. Amb tanta novetat el rol musical no ser molt present. Fins i tot jo em vaig oblidar el tema que tenia a punt per la cadira elèctrica. A les acaballes de la partida l’Albert va posar Ramnstein Du Hast que va donar un +25 a en Bio a la tirada de hackeig per obrir un maletí.

Rol musical

Cada jugador porta tres cançons, cadascuna associada a un concepte (coalició, combat, subterfugi, dinosaures, tecnologia...). Durant la partida cada jugador pot posar una sola cançó i assignar-la a un jugador (ell mateix o un altre), mentre soni les tirades del jugador assignat rebran un +4 en d20, +25 en d100, +2 en d10 o d8, +1 en d6 o d4 sempre que estiguin associades al concepte de la cançó. També es pot escollir assignar la cançó a tot el grup, en aquest cas la bonificació serà per una sola tirada.
No es pot posar una cançó mentre en soni una.
El director de joc és lliure d’assignar cançons als pnjs o situacions importants.

dijous, 22 de febrer de 2007

El grup

La campanya de l'Equip-R està basada en Personatges de la Coalició acusats injustament d'un crim que no han comès (us sona?, d'aquí el nom del blog):

- Un Psi-stalker RCC
- Un N'mbyr Gorila man RCC (CS Ranger OCC)

En Marcus és un Trimadore (RCC) [Mechanics OCC] una raça de D-Bees coneguts per les seves aptituds mecàniques. El seu aspecte és totalment inhumà, amb un rostre incapaç de qualsevol expressió, tan sols de vegades fa una mena de gest amb el que sembla que se te’n foti, en realitat, però, no significa res. De fet pràcticament no transmet res i pots tenir-lo al cantó i si no el mires directament és probable que no t’adonis que hi és.
Fa 2’20 d’alçada, té unes extremitats molt primes, una cintura de poc més d’un pam i un pit ample que acaba amb un coll molt llarg i gruixut. La granota taronja de la presó li va baldera i li curteja d’arreu. Les mans llargues amb tres dits i els peus amb dos acaben de remarcar la seva inhumanitat.
Ara per ara s’ha comunicat amb la resta de grup el mínim per confirmar que ell també està acusat innocentment i que l’home de l’ull de camaleó hi té alguna cosa a veure.

- Stuart McMillar aka "BIO". Soldat-Científic de la Coalició (Rift Control Study Group Scientist OCC). Nascut amb poders psionics sensitius tota la vida ha sabut que esperits i entitats invisibles plaguen el megavers. Les seves habilitats el van portar a obsesionar-se en l'estudi de totes aquestes criatures. El seu entusiasme i capacitats no van passar desapercebuts per les autoritats de la Coalició, que el van reclutar pel R.C.S.G. Una secció de l'exèrcit especialitzada en l'estudi dels Rifts (especialment d'Old Chicago). Allà va descobrir la màgia i els éssers dimensionals en tot el seu esplendor. De seguida va quedar captivat pel seu poder, i va començar a desenvolupar teories sobre la racionalització matemàtica i física de la màgia, veient-la no com quelcom perillós sinó com una nova ciència encara no suficientment exploda per l'home. Les seves idees eren perilloses per la Coalició, però com que era un soldat fidel, aplicat i molt capaç, només el varen mantenir-lo en vigilacia. En un escorcoll rutinari, varen descobrir en la seva guixeta llibres de màgia prohibits. No eren seus. Algú els hi havia posat allà dins. Mentre se l'emportaven un home se'l mirava entre les hombres amb un somriure burleta. Era realment un home? No ho sabia segur, per què un dels seus ulls era de camaleo...

AR, HF, FdC

Com que el sistema(?) de Palladium no té regles per quasi res cal fer-ne de pròpies per poder-lo fer jugable. En aquest post proposo recopilar-les i deixar-les apunt per qui ho vulgui.

A.R.

Quan hi ha una penalització a la tirada, aquesta fa que pugui l'A.R. Per exemple si combats a la penombra (un -2) l'AR de cos a cos passa de 4 a 6.

BOGERIA

Si falles una tirada d'Horror Factor perds un atac, però no tens cap penalització més. La meva regla és, si has fallat una tirada d'Horror Factor, al teu següent atac n'has de fer una altra. Si també falles guanyes un punt de bogeria. Quan arribis als teus punts de M.E. adquiriràs una bogeria i el teu comptador torna a 0. Com a contrapartida si passes un HF, al teu següent atac tornes a tirar-lo, només per mirar si el superes. Si ho fas adquireixes immunitat d'HF a aquell tipus de criatura.

FOC DE COBERTURA (FdC)
Post original
Limitació: Només utilitzable amb pistoles i armes automàtiques. No per revòlvers i altres armes d'un sol tret per melee action.
Munició utilitzada: El triple d'un tret normal.
Declaració: L'atacant declara FdC (no cal tirada). 1 melee action.
Resolució: Els oponents han de fer Called Shots per atacar fins l'inici del següent melee. Si els oponents volen atacar normalment han de superar un tirada d'HF (6 per FdC realitzat per Pistoles, 8 per armes automàtiques, 10 per armes pesants; +2 al HF si hi ha més d'una arma fent FdC). Al atacar normalment, l'oponent pot rebre un tret efectuat pel/s Personatge/s que realitzava/en FdC (sense bonus).

dimecres, 21 de febrer de 2007

Prison Break

Entrada #001
Subjecte: Stuart McMillar
Alias: Bio

10 feb 108 PA. No sé que faig aquí. Tot ha estat un error. Aquells llibres no er
en meus. L'home de l'ull de camaleó me'ls va ficar a la bossa. Ho sé. Ell somreia mentre se m'enportaven. Somreia amb una ganyota sorneguera. Fins i tot em va picar l'ullet sa. L'haig de trobar...


Entrada #002
Subjecte: Stuart McMillar
Alias: Bio


15 feb 108 PA. El meu judici no arriba mai. Aquí ni tan sols hi ha guardies als quals pugui dirigir-me per
demanar explicacions. La cel·la fa pudor a suat. Estic envoltat de D-bee i altres delincuents. Tots tenim una história. A la llitera de dalt hi dorm un "gorila-man" (Gorilla sapiens) està obsecat amb alguna mena de ritual. "Angawa o la muerte!" en diu...ningú s'atreveix a preguntar-li de què estracta. Sembla irascible i perillós. Diu que es dedicava als interrogatoris. No m'extraña, a mi m'intimidaria. A la llitera contigua hi ha un Psi-Stalker (Homo mutatis draculae), callat i reservat - és estrany, sempre els havia fet més buscabregues - i un Trimadore (Alocton elongatus). No diu gaire res. Quan parla, ho fa amb monosílabs. És el que menys destaca: un D-Bee gris per una presó grisa.

Entrada #003
Subjecte: Stuart M
cMillar
Alias: Bio

17 feb 108 PA. Un fet curiós. La coicidència és massa gran per ser-ho realment. Serà que existeix allò que en diuen destí? O és que les forces del caos no són tant capritxoses con diuen? Els meus companys de cel·la també conèixen l'home de l'ull de camaleó! Alguns diuen a més que se'l tapa amb un pedaç inscrit amb un extrany símbol. Ningú explica gaire res, allà tothom és inoc
ent, però en els fons sabem que l'hem de trobar. Ell pot lliurar-nos de la forca.

Entrada #004
Subjecte: Stuart McMillar
Alias: Bio


21 feb 108 PA. He sortit! sòc lliure! La fortuna per fi m'ha somrigut. Un atac entre la Federació de la màgia i les forces de la Coalició a destrossat la cel·la on estàvem. Hem pogut sortir uns quants, no tots, abans que s'activessin els sistemes de contenció. Per sort una nova explosió ens ha obert una via de fugida per les clavegueres. Eren fosques i es notava que feia temps que no havíen patit cap revisió de manteniment, però el desig de llibertat ha estat més fort que la por a la foscor i l'incertesa. Les clavegueres però no estaven exemptes de perills. Ens han atacat unes...tènies gegants vampíriques - per manca d'un nom millor - no havia vist mai unes criatures com aquelles [nota mental: repassar el volum de Fauna Dimensional de la Història Natural dels Estats de la Coalició], si hagués tigut una bona armadura i la meva C-40 les hagués despatxat a gust, però en les condicions en que anàven (només duia una massa neuronal manllevada de la presó) ha estat un miracle que me n'hagi sortit. Però estic content de seguir viu i lliure! Les clavegueres donáven accés a un antic complexe. Era una mena d'institució mental d'alta seguretat. Només que allà la bogeria havia afectat fins i tot al mateix edifici. Les màquines ens atacaven, els esperits creaven monstres elèctrics per matar-nos. Ha estat horrible, angoixant. Sort de les habilitats d'Angawa (part d'elles psióniques...com ha pogut activar-les amb el collaret neuronal instal·lat en el nostre còrtex cerebral?) i el Psi-Stalker que han pogut contenir les amenaces, per què si no ja estariem tots morts.
Finalment hem sortit a la llum. Allà ens hi esperava una batalla. Buscant refugi, hem abançat entre el soroll dels míssils i fusells, els reactors dels SAMAS i les guspíres arcanes dels dos bándols fins a un "Beetle" modificat. Allà hem observat com un mag de la Federació sortia amb un maletí metàlic del complexe, només per ser abatut per un míssil. El maletí ha rodolat per l'aire cap a la nostra posició, i amb un ràpid moviment l'Angawa se la fet seu mentre el Psi-Stalker prenia els controls del Beetle per fugir a tot drap de l'escena. Tanmateix, hem estat detectats per un SAMAS que creient-nos enemics ha iniciat una maniobra de contenció contra nosaltres. Els he vist actuar abans. Als Aces els agrada jugar amb la seva presa. Es creuen aus de rapinya. Com si puguessin competir amb la natura! Aixó m'ha donat el temps necessari per craquejar el pany de seguretat del maletí. Quan un míssil aire-terra s'acostava ominiosament cap a nosaltres, i ja veiem el final de la nostra vida, he obert el maletí, d'on ha sortit un potent flash...
El desert, la batalla, el Beetle, el míssil, tot havia desaparegut. Conduím ara un ATP destartelat pel mig del què sembla una jungla tropical - no he tingut temps d'analitzar curosament l'hàbitat -.